Escola de Pastors de Catalunya

Projecte Grípia: Foment del relleu generacional

La vida al camp, una opció davant la crisi?

Maria Abadias1

Un article de Carles Guirado publicat a la Directa. Us n’enganxem uns quants extractes! Un resum del que estem vivint a l’Escola de Pastors de Catalunya. Podeu descarregar-vos l’article complert aquí.

“L’actual context econòmic i social ha revifat la migració de persones d’origen urbà cap a les àrees rurals amb l’objectiu de trobar un entorn favorable per desenvolupar un projecte de vida alternatiu. Les motivacions d’aquests moviments migratoris, que són ben diverses i varien substancialment en funció del col·lectiu i les persones que les protagonitzen, donen lloc a un fenomen força heterogeni. Algunes persones migren empeses per la situació econòmica imposada per la crisi i d’altres, per la voluntat de dur una vida tranquil·la al marge de la voràgine urbana. Tanmateix, hi ha alguns grups que marxen amb la intenció d’engegar projectes autogestionats, sovint vinculats a l’activitat agrària, i construir estils de vida no hegemònics i noves formes d’organització social. Aquest, però, no és un fenomen nou, es nodreix d’experiències de generacions anteriors que ja veien en aquesta ‘fugida urbana’ una opció de canvi social i de projecte vital.

(…)

Aquest moviment també és present a Catalunya i sembla que està agafant embranzida. Els projectes vinculats a la producció agroecològica engegats per joves de ciutat que deixen l’entorn urbà per instal·lar-se als territoris rurals (i també per joves rurals que perceben la ruralitat d’una manera diferent a les generacions anteriors) estan creixent dia rere dia i, de mica en mica, el territori es va omplint d’experiències amb un ferm compromís polític i una clara vocació de transformació social. Són projectes que, sovint, s’emmarquen sota el paraigües del moviment cooperatiu i que neixen amb la voluntat de construir alternatives econòmiques reals al sistema capitalista.

(…)

La voluntat de viure al camp i del camp i de fer-ho de manera conjunta ha portat diferents persones d’origen urbà, però també d’origen rural amb una visió renovada sobre la ruralitat,  a desenvolupar comunitats d’economia compartida dedicades a la producció agrària amb criteris agroecològics arreu del país, com per exemple la Xicòria (Montblanc), La Kosturica (Canovelles), La Garbiana (Tarroja de Segarra) o La Saó (Garrotxa), entre moltes altres.
Hi ha altres activitats que en mostren experiències interessants de vida al camp. El sector agroalimentari n’és un bon exemple. Proliferen els petits obradors que elaboren productes de qualitat com formatge, iogurt, vi, embotit, pa o conserves, seguint criteris que els desmarquen de la indústria alimentària i apostant pel producte local i pels principis de la sobirania alimentària. Passa el mateix en l’àmbit de l’artesania, on trobem projectes com l’Obrador Xisqueta, que aplega diferents artesanes i pastors dels Pallars amb l’objectiu de posar en valor un recurs local com la llana i aconseguir que els pastors d’aquestes dues comarques la cobrin a un preu just per contribuir, així, al manteniment dels ramats
d’aquesta raça autòctona d’ovella. “

No comments yet»

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: