Escola de Pastors de Catalunya

Projecte Grípia: Foment del relleu generacional

Tècnics del Projecte Grípia visiten escoles i explotacions del País Basc

Paisatge típic de les muntanyes basques

Paisatge típic de les muntanyes basques

Els tècnics del Projecte Grípia van ser del 16 al 19 de febrer al País Basc en una sortida de treball per conèixer el funcionament de diverses escoles agràries i explotacions agroramaderes de la zona. En total van visitar quatre escoles i cinc granges. No cal dir que el resultat del viatge va ser molt positiu i enriquidor, tant perquè es van agafar força idees per aplicar a l’escola de pastors com per l’experiència de veure diferents maneres de portar una explotació per part de gent jove.

Membres de l'expedició escoltant les explicacions dels ramaders

Membres de l'expedició escoltant les explicacions dels ramaders

Pel que fa a les escoles, una de les més interessants va ser la primera que es va visitar, l’Artzain Eskola d’Arantzazu, ja que hi fan un curs que dura mig any i que va enfocat íntegrament a l’ovella de llet. A la mateixa escola tenen un ramat d’ovelles latxes i una formatgeria. Tenen una experiència de 12 anys i una mitjana de 15 alumnes per curs. Les altres dues escoles que es van visitar, encara dins de l’Estat espanyol, són la de Zizurkil i la de Derio. Totes tres formen part d’Itsasmendikoi, el Centre Integral per a la Formació, Inserció i Desenvolupament Rural-Litoral del País Basc, que depèn del Govern Basc i que compta amb set centres en total. Per últim, també es va visitar l’escola de pastors d’Iparralde, al País Basc francès.

El formatge, sempre present en totes les visites

El formatge, sempre present en totes les visites

Pel que fa a les explotacions, les cinc que es van visitar (quatre d’oví i una de cabrum) han muntat la seva pròpia formatgeria. Aquest és un dels fets característics que, amb l’empenta de la marca Idiazábal pel que fa al formatge d’ovella, han assegurat la supervivència de moltes explotacions del País Basc i Navarra que fins aleshores venien la llet directament a la central lletera. A banda, quatre de les granges que es van anar a veure les portaven entre dues o tres famílies. Aquest fet va mostrar als tècnics del Projecte Grípia diferents manera de distribuir-se la feina i de disposar, en conseqüència, de vacances i caps de setmana de festa. En definitiva, la consecució de qualitat de vida.

Un jove ramader

Un jove ramader

No comments yet»

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: